L'horari setmanal al domicili

L'escola ens va demanar si podíem construir un horari visual per casa, ja que el nen, cada cop que acabava l'escola, no sabia què havia de fer i amb qui havia d'anar. En vam parlar amb la família i entre tots hem construit aquest horari:

Els dies que el nen va a l'escola estan en negre i el cap de setmana en vermell. Al capdamunt hi ha una fletxa que assenyala el dia en què estem i la família s'encarrega d'anar-lo canviant cada matí.Totes les imatges estan plastificades i amb velcro de manera que si un dia no hi ha escola es pugui treure la foto i posar-ne un altre. De moment estic jo com a terapeuta, els pares i avis, però aviat posarem fotos de tota la família junta, sobretot pels caps de setmana. A l'inici del dia i al final hi ha unes imatges on es recullen els hàbits propis del matí (vestir-se esmorzar i agafar la motxilla per anar a l'escola) i de la nit (sopar, banyera, pijama i dormir) que seran diferents dels hàbits del cap de setmana (encara per decidir).

Els nens autistes responen molt bé al llenguatge d'imatges, pel que aquest horari l'ajudarà a organitzar el temps i a saber què ha de fer en cada moment i què passarà desprès. Esperem que sigui una eina molt útil.

Inclusió escolar de TEA: entre tots.

El proper 5 i 6 de maig, a les aules hospitalàries de Sant Joan de Déu, es portarà a terme un curs d'Inclusió escolar de Trastorns de l'Espectre Autista (TEA): entre tots. És un curs eminentment pràctic, amb exemplificació i resolució de situacions quotidianes basades en casos reals per adquirir coneixements de com i quan utilitzar diferents procediments, sistemes i programes, per facilitar l'aprenentatge i la inclusió esolar dels nens amb TEA. Hi assistiré. M'ha fet arribar la informació la família i ho he trobat molt interessant.

Objectius:

• Facilitar als i les professionals de l’àmbit educatiu una millor comprensió dels TEA .
• Facilitar coneixements sobre diferents tècniques i programes en l’atenció educativa de les persones amb TEA (TEACH, PECS, reforç conductual positiu, creació d’ agendes i material adaptat)
• La implementació d’aquests coneixements en la pràctica diària en la atenció a las persones amb TEA.

Adreçat a:

Els i les professionals de la comunitat educativa que treballen diàriament en contacte amb nens i joves amb TEA: Mestres , equips d’atenció psicopedagògics, mestres d’educació especial, pedagogs, logopedes, etc.

Continguts:

El curs consta de 12 hores estructurades per mòduls:

Mòdul I. ENTRE TOTS: Adaptació del centre i de l’aula

Mòdul II. ENTRE TOTS: Màxima inclusió (projectes a nivell de centre)

Mòdul III. AULA PREFERENT: Treball i material logopèdic-curricular, guions.

Revisió de la teràpia i de la lectoescriptura

Avui hem fet la supervisió mensual de la teràpia, sobretot fixant-nos en els programes de lectoescriptura. Avancen molt bé pel que podem començar a agilitzar el procès. Un dels objectius d'aquesta segona part de les pràctiques era fer una comparació entre dues maneres d'introduir l'aprenentatge de la lectoescriptura.

A la primera manera li direm OPCIÓ A:

• iniciar l'aprenentatge des de les imatges i l'equivalència amb el seu text. Aquest programa actualment està en la tercera parella d'imatges/text i en la quarta parella ja ens saltarem els dos primers passos ja que mentre la primera parella va necessitar 160 assajos per arribar a meta (amb 135 RC), amb la segona i tercera parella ja hem reduït a més de la meitat els assajos necessaris.

A la segona manera li direm OPCIÓ B:

• iniciar la igualació d'escriptura de text utilitzant diferents tipus de lletra (majúscules/minúscules, arial/massallera/comic sans, diferents colors...) per després introduir les imatges ja generalitzades, és a dir, que per a cada text hi ha un mínim de cinc imatges que s'hi corresponen. Actualment hem arribat a meta per igualar les cinc parelles de textos i hem iniciat la correspondència amb la imatge de la primera parella.

En cadascun dels programes, a més, hi ha un programa associat de confegir les paraules associades prèviament amb la imatge, així com d'escriptura. Els resultats en aquests programes són molt bons.

Anirem comparant els dos programes per decidir quin dels dos és més efectiu a la llarga i així poder rendibilitzar millor el procés.

Seguiment de la teràpia d'aquesta segona part

Cada dia s'apunten tots els assajos de la teràpia per a cada programa i es fa un recull dels resultats obtinguts. Es classifiquen segons tres àrees: social, cognitiu i llenguatge. A més hi ha l'àrea que s'anomena de manteniment, on hi passen els programes que ja han superat la fase de fluïdesa i que interessa no oblidar. El recull diari depèn del nombre d'encerts (RC) segons les oportunitats (OP) i pel temps destinat, que dóna una tasa per minut (TPM) del nombre d'encerts dividit pel temps destinat. A més diàriament es recullen els programes que han arribat a meta, separats per si són programes verbals o d'altres.

Aquestes dades es recullen, a més, setmanalment i posteriorment,mensualment, on llavors elaboro un recull de dades que podeu comprovar en aquest enllaç: Gràfiques de la teràpia. D'aquesta manera podem veure fàcilment quins resultats va obtenint, en quines àrees s'insisteix més, quin temps s'ha dedicat al programa, quants programes han arribat a meta...

Noves introduccions

A la última supervisió (24/03) vam decidir introduir nous programes, sobretot per anar avançant en el procés de la lectoescriptura.

• Generalització de la lectura global: farem com un llibret amb les imatges i les paraules que caldrà associar, a partir de les paraules que han arribat a meta en el programa de lectura global. Aquí ja introduïm la generalització de l'escriptura (diferent color, diferent lletra (arial, comic sans, lligada... i tant majúscules com minúscules). El llibret és un suport mida DIN-A5 amb velcro per a poder-hi enganxar tant les imatges com les paraules.
• També en el mateix format introduïm endreçar les lletres i escriure-les un cop endreçades per a cada imatge.
• Endreçar l'abecedari i anomenar les lletres, començant per les dues primeres lletres i anar introduint noves lletres cada cop que el progrma arriba a meta.
• Igualar les paraules amb les seves imatges del programa d'igualació d'escriptura, però amb tots els conceptes (imatges i paraules) generalitzats. Això implica que cada unitat té 5 representacions diferents i que per tant comptem amb 50 imatges i 50 paraules escrites. No acabo de saber com gestiona tot aquest material, pel que he contactat amb la tutora per mirar de resoldre la manera de portar a terme aquest nou programa. A part és probable que tots 10 ítems sigui massa informació per començar alhora, pel que igual, com ja vam fer en la lectura global, calgui introduir-los de dos en dos, encara que aquest cop sigui generalitzat.

Em sembla que ja ho he comentat, però la supervisió amb la tutora es fa un cop al mes, l'últim dissabte de mes al matí, però mantenim contacte via mail cada cop que sigui necessari.
Després de setmana santa començarem amb aquests nous progrmaes, a veure com avancen.

Discriminació de pregunta

Un dels programes per introduir nou vocabulari és l'EME. En aquest programa de treball múltiple es treballa tant l'igualar, com l'assenyalar i l'anomenar, tant davant de la pregunta (què és?) com davant l'estímul però sene cap referència verbal prèvia (no sempre se li pregunta, el subjecte a vegades ha d'emetre una resposta vebal sense estímul verbal previ). És el que anomenem tacte pur i tacte impur.

Doncs bé, una de les introduccions de vocabulari han estat els colors. El problema amb el que ens hem trobat és que davant del color dóna la resposta correcte, però davant un objecte no és capaç de dir de quin color és. Hem introduit, doncs, un programa de discriminació de pregunta. Cal discriminar entre la pregunta: què és? plàtan, i la pregunta: de quin color és? groc. No està sent gens fàcil, pel que hem introduït una estructura d'ajudes ecòiques (repetir verbalment la resposta) molt pautat, perquè quan comenci a emetre les respostes per si sol poder anar traient poc a poc les ajudes.

Cada cop que em trobo amb una d'aquestes dificultats em desanima una mica, perquè no saps com fer-ho per a encendre-li la bombeta del que li estàs demanant. El nen també es desespera: ell veu un plàtan, diu plàtan, però la resposta no és l'esperada. Ja em va passar també amb un altre programa: la descripció complexa, on a més d'anomenar la imatge havia de dir el nombre (tres trens, quatre dofins...). Hi ha un moment, però, en que s'encèn aquesta bombeta, on el subjecte entèn què és el que se li demana i llavors el programa avança de manera espectacular. Aquesta manera de treballar, mitjançant la teràpia de l'anàlisi de la conducta aplicada (ABA), m'ha ensenyat molt a ser pacient, a saber donar les ajudes necessàries, a la importància d'obtenir èxit: jo sempre havia cregut que quan un alumne fa una cosa malament cal que s'esforci per fer-ho millor la propera vegada, però en aquesta teràpia, el que cal és que l'alumne assoleixi l'èxit, que nosaltre shem d'oferir-li les ajudes necessàries perquè arribi a resoldre la tasca i desprès ja anirem apartant les ajudes perquè ho pugui arribar a fer independent. Ara ens trobem davant la dificultat de fer-lo atendre a una qualitat de l'objecte: el color, però igual que va acabar aprenent a dir el cardinal d'un objecte, hem de confiar que també farem aquest aprenentatge.

Coordinació amb l'escola

A principis de març vam fer la coordinació amb l'escola. D'aquesta coordinació en vam extreure dos aspectes importants:

1. Que calia fer un horari per casa de la distribució del temps a nivell semanal per tal d'ajudar el subjecte a saber què cal fer en cada moment. A l'escola ho tenen i li va molt bé.
2. Que cal anar generalitzant tots els aprenentatges, sobretots a nivell verbal, que fa a la teràpia, pel que caldria elaborar una llista de totes les unitats verbals que ja té adquirides i les que estem treballant en aquest moment.

La coordinació entre escola, família i teràpia és fonamental per tal d'anar aplicant els aprenentatges de la teràpia en el context natural, el que diem generalitzar els aprenentatges i que dins de la teràpia no podem fer.