Conclusions finals

Aquestes pràctiques que en total han durat un any han servit per endinsar-me en el món de l'autisme i en aquesta segona part destacaria un objectiu que no era dels prioritaris: la inclusió escolar dels alumnes amb TGD i TEA. En principi l'objectiu era la introducció de la lectoescriptura en el programa però la veritat és que aquest objectiu no s'acompleix (més aviat no s'acaba) per falta de temps i les dades de què disposem a hores d'ara no permeten la comparació entre els dos programes que hem introduït.

Tampoc podré incloure en la memòria l'objectiu del traspàs, ja que a hores d'ara només hem pogut fer algun que altre contacte amb el possible substitut (la setmana vinent la directora de l'empresa té una reunió amb una possible candidata) però ni molt menys hem acabat de fer el traspàs. Esperem que estigui resolt abans de les vacances d'estiu i que no hagi de deixar el nen penjat.

Malgrat en aquesta segona part només hem pogut acabar la primera fase i fer pinzellades de la segona i tercera, sí que valoro molt positivament aquesta experiència per tot el que com a psicopedagoga m'ha aportat:

• Teràpia de modificació de conducta amb alumnes amb TGD i TEA però aplicable a qualsevol alumne on clagui modificar algun aspecte concret de la seva conducta (conductes disruptives, falta de motivació, adquisició d'hàbits...).
• Inclusió escolar d'alumnes amb dificultats considerables a nivell acadèmic.
• Alternatives comunicatives a la comunicació verbal, sobretot amb els PECS, com a via de comunicació quan la comunicació verbal està alterada.
• Assessorament a famílies, mestres i d'altres professionals implicats en el tracte d'alumnes afectats de TEA i TGD.

També ens ha quedat penjat per falta de temps (es farà, però no ho podré incloure a la memòria) la coordinació amb la mestra que porta la USEE on assisteix el nen autista que li faig la teràpia. No hem tingut més notícies de la psicòloga que tracta el nen i la verita és que és una llàstima. Un dels objectius que ens vam proposar era descobrir algun entorn de PCP però és complicat quan cal accedir a organismes públics i la meva condició de mestra no em facilita coincidir en horaris.

El suport a la família també és una espina que em queda: s'ha portat a terme diverses coordinacions amb la família però mentre que en la teoria és molt fàcil posar-se d'acord, a la pràctica les famílies estan desbordades en el tracte amb aquests infants i els costa mantenir una constància en les demandes, en el manteniment d'horaris i rutines i en la comunicació tant formal que aquests alumnes necessiten. Seguirem treballant en aquestes setmanes que encara durarà la teràpia i deixaré pautes a la nova terapeuta per a continuar en aquesta línia.

No sabeu el greu que em sap haver de deixar la teràpia, però per motius familiars és complicat plantejar-se de continuar. De fet ha estat molt dur tot aquest curs assistir regularment dos cops per setmana fins al domicili familiar (40 kms. des de casa meva) havent de deixar els meus fills a una ludoteca fins a les 8 del vespre. Malgrat això, l'experiència ha resultat gratificant i profitosa.

Avui, teràpia genial

Avui la teràpia ha anat molt bé: dos dels problemes que plantejava en altres entrades avui s'han començat a solucionar: el nen comença a tenir les estratègies per a resoldre les dificultats que hi havia.

Per una banda ja està separant els dos mandos: primer em demana la fitxa i s'espera: Martha, vull una fitxa de telettubbies i fins que no li dono la fitxa no em fa la segona demanda: On va?, referint-se a la col·locació de la fitxa del puzle. Bé!!

L'altre gran èxit és la discriminació de les preguntes entre què és? i de quin color és?. Avui m'ha ensenyat la seva bici nova i he insistit molt en el color: és una bici blava, i potser per aquest motiu un cop a la teràpia ha pogut dir-me que la pera és verda, els plàtans grocs, el tomàquet vermell, el cotxe blau i el sol groc. Meravellós!!

Cal tenir esperança amb la teràpia, que tard o d'hora acaba donant el seu fruit.

Curs d'Inclusió escolar de Trastorns de l'Espectre Autista (TEA): entre tots

Aquest cap de setmana s'ha portat a terme el curs que ja us vaig comentar en una entrada anterior, del 22 d'abril. El curs l'han impartit dues noies: Ana Vicente i María Romero, dels centres d'integració preferent d'alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD), CEIP Ramón y Cajal de Cuarte de Huerva i el CEIP Lucien Briet de Saragossa.

La veritat és que ha estat molt interessant, destacant dos aspectes: com actuar amb nens i nenes autistes, però sobretot, com aquestes actuacions poden afavorir tot l'alumnat. Fa dies que estic llegint, per la meva feina, molts llibres relacionats amb la inclusió escolar, sobretot des del treball cooperatiu:

La inclusió és més que un mètode, és una forma de vida que està relacionada amb els valors de la convivència i l'acceptació de les diferències, la tolerància, la cooperació... i per aprendre a viure i conviure, malgrat les diferències, els nois i les noies han d'aprendre junts, en un mateix centre i en una mateixa aula, tal com postula una educació inclusiva.

Pujolàs, P. (2003) Aprendre junts alumnes diferents. Vic: Eumo

La màxima d'aquest curs: entre tots, implica que la feina es fa entre tots: la mestra d'educació especial (PT), la logopeda i la mestra d'audició i llenguatge (MALL), però també els altres mestres i les famílies, tant les implicades com les altres famílies, així com l'orientador, l'equip directiu...

Tots en la mateixa direcció per a poder garantir:

• màxima inclusió,
• vida normalitzada i
• qualitat de vida.

Això implica molts canvis:

1. Parlem d'inclusió a nivell de centre, reflexat en tots els documents: pla de convivència, permetre la participació de tots els alumnes en totes les activitats...
2. Adaptació de l'espai del centre: normes visibles en tots els espais de l'escola en pictogrames, utilització generalitzada d'altres llenguatges (PECS), estructuració de tota l'activitat, agendes (anticipació de totes les activitats diàries)...
3. Formació, tant a nivell de pares com a nivell de mestres, des de la mateixa escola com des del CRP, individual, d'equip, coordinacions...
4. Comunicació amb les famílies, de manera diària i d'anada i tornada (a través de les llibretes viatgeres).
5. Registres per a tot: de comunicació, de circumstàncies, de comportament, gustos i aficions...

Vam parlar també de diferents recursos metodològics que utilitzaven les noies a l'aula preferent (per a nosaltres USEE):

Racons, de benvinguda, de joc, de lectura, de música, d'ordinador... fins i tot és molt interessant el racó d'espera, per a controlar aquesta estona en què cal esperar: mentre espero faig: lectura, plastilina, ... També el racó de pensar, amb un termòmetre per a controlar les emocions.

 

 

Pla individual, controlant els punts forts i dèbils, la metodologia, aspectes curriculars i sobretot basat molt en l'IDEA: inventari que recull l'avaluació de dotze dimensions alterades en el TEA: social, comunicació i llenguatge, anticipació i flexibilitat i simbolització.

 

 

Centres d'interès, tant a nivell curricular com a nivell comunicatiu.

 

 

Inclusió a l'aula de referència, que cal que sigui progressiva i, sobretot, en les activitats complementàries del centre. Els altres alumnes són coeducadors si els fem partíceps.

 

 

Normes i sistemes de contingència, és important combinar les normes negatives (què no he de fer) amb la conducta que s'espera (què he de fer, què s'espera de mi). 

Recursos personals, tot és vàlid, comptar amb tot el professorat (feia conya la noia dient que calia fer-se molt amiga de la cap d'estudis), alumnes de pràctiques, logopedes, especialistes, tutors del grup de referència, ...

Facilitar als alumnes constantment guions de treball: els diferents passos a seguir alhora de fer qualsevol feina.

Treball per safates, organitzades per a fomentar el treball autònom: un cop l'alumne sap com desenvolupar una feina es poden anar organitzant aquestes en safates (tipus les de l'Ikea) de manera que l'alumne pot anar agafant les feines, realitzar-les autònomament, demanar la revisió: "mira el meu treball" i arxivant la feina posteriorment.

Estona d'esbarjo. Cal tenir en compte que les principals dificultats dels alumnes amb TEA és veuen agreujades a l'hora d'esbarjo:

• dificultats per establir i mantenir les interaccions socials,
• dificultat de comprensió de les normes de joc i
• estereotípies i aillament.

Per aquest motiu, als centres d'integració van optar per fer propostes de joc dirigit, incloent la resta de l'alumnat en aquests jocs com a colaboradors.

Projectes dels centres d'integració preferent:

• Projecte de sensibilització: setmana de la diferència, coincidint amb el 3 de desembre, dia internacional de la discapacitat, amb dues premisses: 1) valorar les diferències com quelcom enriquidor i 2) aprendre a viure i conviure amb tots. S'organitza tant a nivell de cicle, com a nivell d'escola i amb la col·laboració de les famílies.
• Projecte d'habilitats socials: conductes emeses per les persones per expressar els sentiments, actituds, desitjos, peticions... des de tres vessants: 1) normes de convivència: bon dia, gràcies, si-us-plau..., 2) educació emocional: conèixer i compartir emocions i 3) taller del protagonista, per a donar a conèixer aspectes d'un mateix als companys.

Suport logopèdic, on el més vital és la comunicació funcional i no com ho fa. Comunicació per a satisfer les necessitats, per a expressar-se i per a relacionar-se. Això es pot fer des del llenguatge oral, llenguatge per pictogrames, amb signes... Els principis d'intervenció han de ser:

• ambient estructurat i predible,
• fomentar l'espontaneïtat,
• assegurar la generalització,
• objectius evolutivament i funcionalment rellevants i
• afavorir la comprensió.

Finalment va acabar el curs amb un munt d'eines informàtiques i pàgines a consultar per a trobar recursos.

La veritat és que va ser molt interessant, molt pràctic i molt enriquidor. I no només per aplicar amb alumnes amb TGD, perquè moltes de les pràctiques ja hem començat a aplicar-les a l'escola amb alumnes amb dificultats socials, dificultats per accedir al llenguatge escrit, etc. Un curs molt útil, tant com a psicopedagoga (assessorament a mestres, eines d'intervenció...) com des de la meva feina com a mestra.

Aplicacions de la Tablet

Els reis li van portar una Tablet al nen que li faig la teràpia. L'objectiu era que a través d'ella es pogués comunicar. Parlant amb la família, aquesta s'ha trobat amb dos problemes: el primer que el nen no la sap utilitzar i el segon que no tenen un programa específic per a comunicar-se.
Amb la família vam acordar que jo esbrinaria com anava i quines aplicacions podiem fer servir, així com ensenyar el nen a utilitzar-la. Me la vaig endur a casa meva i vaig estar remenant-la. La primera decisió va ser introduir en ella els powers que treballem a la teràpia, pel que llavors podíem aprofitar aquest estri enlloc de l'ordinador, que de fet és més útil ja que és petit, el podem utilitzar a la taula on normalment treballem i així ja li donem una utilitat a l'aparell. A més, vaig introduir algunes de les fotos que hi ha penjades a l'horari de manera que el nen pugui triar les imatges si vol comunicar alguna cosa. De moment aquesta opció no acaba de ser útil perquè per arribar a la galeria (on hi ha les fotos) cal fer massa passos i no hi ha la possibilitat de triar més d'una foto. Estem investigant (entre la família i jo) algun programa d'augment de la comunicació per a aquesta eina, que segur que n'hi ha.

Mandos

Els mandos són demandes que es forcen de manera que apareixin sense cap estímul previ però sí per tal d'aconseguir alguna cosa. Una demanda seria poder anar al lavabo quan es té pipí (no apareix davant cap ordre que dóna el terapeuta sinó davant la necessitat del pipí).

A la teràpia es treballen diversos mandos: alguns ja estan a manteniment (es demana un reforç després d'haver acabat el programa: vull una joguina, vull anar a l'ordinador, vull que em donguis una fitxa del puzle, etc.; es demana la cadira per a poder seure, es demana pas si el pas està bbloquejat, etc.) i d'altres es treballen en adquisició, introduint-los mica en mica. La fórmula per introduir un mando comença amb el verb (vull) més el nom (menjar, beure, cadira, joguina, ...) Un cop arriba a meta s'afegeix el nom de la persona: Martha + vull + cadira i quan torna a arribar a meta es posen els complements corresponents: Martha + vull + sentar-me + a la cadira.

Actualment estem adquirint tres mandos alhora, segons la necessitat que acompanya: davant la demanda del berenar fem: vull + menjar (després serà Martha + vull + menjar + entrepà/galetes/pa amb fuet...), o vull + beure (Martha + vull + beure + aigua/suc/llet...) i davant la finalització d'un programa i abans de tenir el reforç ha de demanar una fitxa del puzle (un cop acabada tota la teràpia i emplenat tot el puzle aconseguiex un reforç més gran: anar al parc, anar amb bicicleta, ...). Aquesta demanda està ja a manteniment: Martha + vull + una fitxa + de teletubbies, però hem afegit una segona demanda que és la que està en adquisició: on va? (es refereix al lloc on es col·loca la peça concreta del puzle).

El problema que tinc ara és que ha ajuntat el mando Martha + vull + una fitxa + de teletubbies amb el mando on va?, de manera que els diu tots dos alhora. Ara estic intentant separar-los: el primer el diu un cop acabem el programa i si diu el segon enganxat donem la resposta com incorrecta (RI) i faig correcció. Com que el mando on va? també ha arribat a meta, ara també és RI si ajunta el mando amb l'altre, de manera que només es dóna com a correcte quan fa el mando després d'ahaver-li donat la peça de puzle i sense enganxar-lo amb l'altre.

És complicat anar perfilant les respostes (o en aquest cas els mandos) als moments concrets on es demanen i sap greu a vegades (i l'alumne se sol desesperar) quan cal donar com a correcte una resposta que fins llavors es donava com a correcte. Però ningú ha dit que parlar sigui fàcil i amb subjectes amb greus problemes comunicatius aquestes dificultats es fan més paleses. Seguirem treballant.

L'horari setmanal al domicili

L'escola ens va demanar si podíem construir un horari visual per casa, ja que el nen, cada cop que acabava l'escola, no sabia què havia de fer i amb qui havia d'anar. En vam parlar amb la família i entre tots hem construit aquest horari:

Els dies que el nen va a l'escola estan en negre i el cap de setmana en vermell. Al capdamunt hi ha una fletxa que assenyala el dia en què estem i la família s'encarrega d'anar-lo canviant cada matí.Totes les imatges estan plastificades i amb velcro de manera que si un dia no hi ha escola es pugui treure la foto i posar-ne un altre. De moment estic jo com a terapeuta, els pares i avis, però aviat posarem fotos de tota la família junta, sobretot pels caps de setmana. A l'inici del dia i al final hi ha unes imatges on es recullen els hàbits propis del matí (vestir-se esmorzar i agafar la motxilla per anar a l'escola) i de la nit (sopar, banyera, pijama i dormir) que seran diferents dels hàbits del cap de setmana (encara per decidir).

Els nens autistes responen molt bé al llenguatge d'imatges, pel que aquest horari l'ajudarà a organitzar el temps i a saber què ha de fer en cada moment i què passarà desprès. Esperem que sigui una eina molt útil.

Inclusió escolar de TEA: entre tots.

El proper 5 i 6 de maig, a les aules hospitalàries de Sant Joan de Déu, es portarà a terme un curs d'Inclusió escolar de Trastorns de l'Espectre Autista (TEA): entre tots. És un curs eminentment pràctic, amb exemplificació i resolució de situacions quotidianes basades en casos reals per adquirir coneixements de com i quan utilitzar diferents procediments, sistemes i programes, per facilitar l'aprenentatge i la inclusió esolar dels nens amb TEA. Hi assistiré. M'ha fet arribar la informació la família i ho he trobat molt interessant.

Objectius:

• Facilitar als i les professionals de l’àmbit educatiu una millor comprensió dels TEA .
• Facilitar coneixements sobre diferents tècniques i programes en l’atenció educativa de les persones amb TEA (TEACH, PECS, reforç conductual positiu, creació d’ agendes i material adaptat)
• La implementació d’aquests coneixements en la pràctica diària en la atenció a las persones amb TEA.

Adreçat a:

Els i les professionals de la comunitat educativa que treballen diàriament en contacte amb nens i joves amb TEA: Mestres , equips d’atenció psicopedagògics, mestres d’educació especial, pedagogs, logopedes, etc.

Continguts:

El curs consta de 12 hores estructurades per mòduls:

Mòdul I. ENTRE TOTS: Adaptació del centre i de l’aula

Mòdul II. ENTRE TOTS: Màxima inclusió (projectes a nivell de centre)

Mòdul III. AULA PREFERENT: Treball i material logopèdic-curricular, guions.