Conclusions finals

Aquestes pràctiques que en total han durat un any han servit per endinsar-me en el món de l'autisme i en aquesta segona part destacaria un objectiu que no era dels prioritaris: la inclusió escolar dels alumnes amb TGD i TEA. En principi l'objectiu era la introducció de la lectoescriptura en el programa però la veritat és que aquest objectiu no s'acompleix (més aviat no s'acaba) per falta de temps i les dades de què disposem a hores d'ara no permeten la comparació entre els dos programes que hem introduït.

Tampoc podré incloure en la memòria l'objectiu del traspàs, ja que a hores d'ara només hem pogut fer algun que altre contacte amb el possible substitut (la setmana vinent la directora de l'empresa té una reunió amb una possible candidata) però ni molt menys hem acabat de fer el traspàs. Esperem que estigui resolt abans de les vacances d'estiu i que no hagi de deixar el nen penjat.

Malgrat en aquesta segona part només hem pogut acabar la primera fase i fer pinzellades de la segona i tercera, sí que valoro molt positivament aquesta experiència per tot el que com a psicopedagoga m'ha aportat:

• Teràpia de modificació de conducta amb alumnes amb TGD i TEA però aplicable a qualsevol alumne on clagui modificar algun aspecte concret de la seva conducta (conductes disruptives, falta de motivació, adquisició d'hàbits...).
• Inclusió escolar d'alumnes amb dificultats considerables a nivell acadèmic.
• Alternatives comunicatives a la comunicació verbal, sobretot amb els PECS, com a via de comunicació quan la comunicació verbal està alterada.
• Assessorament a famílies, mestres i d'altres professionals implicats en el tracte d'alumnes afectats de TEA i TGD.

També ens ha quedat penjat per falta de temps (es farà, però no ho podré incloure a la memòria) la coordinació amb la mestra que porta la USEE on assisteix el nen autista que li faig la teràpia. No hem tingut més notícies de la psicòloga que tracta el nen i la verita és que és una llàstima. Un dels objectius que ens vam proposar era descobrir algun entorn de PCP però és complicat quan cal accedir a organismes públics i la meva condició de mestra no em facilita coincidir en horaris.

El suport a la família també és una espina que em queda: s'ha portat a terme diverses coordinacions amb la família però mentre que en la teoria és molt fàcil posar-se d'acord, a la pràctica les famílies estan desbordades en el tracte amb aquests infants i els costa mantenir una constància en les demandes, en el manteniment d'horaris i rutines i en la comunicació tant formal que aquests alumnes necessiten. Seguirem treballant en aquestes setmanes que encara durarà la teràpia i deixaré pautes a la nova terapeuta per a continuar en aquesta línia.

No sabeu el greu que em sap haver de deixar la teràpia, però per motius familiars és complicat plantejar-se de continuar. De fet ha estat molt dur tot aquest curs assistir regularment dos cops per setmana fins al domicili familiar (40 kms. des de casa meva) havent de deixar els meus fills a una ludoteca fins a les 8 del vespre. Malgrat això, l'experiència ha resultat gratificant i profitosa.